Después de nuestro juego quincenal de fotografía del grupo I Love l'Atelier, dedicado a paraguas y sombrillas, Ana encontró inspiración en una de mis fotos para hacer ella una.
Ella lo definió como una mirada inspirada y no una mirada compartida. Me gustó que así fuera, no es fácil que se fijen en uno y menos, ser capaz de inspirar.
Després del nostre joc quinzenal de fotografia del grup I Love l'Atelier dedicat a paraigües i para-sols, l'Ana va trobar inspiració en una de les meves fotos per fer-ne ella una.
Ella ho va definir com una mirada inspirada i no una mirada compartida. Em va agradar que fos així, no és fàcil que es fixin en un i menys, ser capaç d'inspirar.
Pero las casualidades no vienen solas y en esta ocasión nos topamos con una mirada compartida. Antolín (visita tu perfil de Flickr) nos mostró como veía una terraza a través de una Fujifilm SP3000, si si, de las analógicas con carrete y nos mostró esta maravilla:
Però les casualitats no venen soles i en aquesta ocasió ens vem topar amb una mirada compartida aliena. L'Antolí (visita el seu perfil de Flickr) ens va mostrar com veia una terrassa a través d'una Fujifilm SP3000, si, si de les analògiques amb carret i ens va mostrar aquesta maravella:
